Tema-4 pregunta 3

Ràdio; Un exemple d’activitat de ràdio a tall d'activitat de producció seria la realitzada des de l’aula d’acollida de l’escola CEIP Pau Romeva on els alumnes, amb més necessitats de rebre un reforç lingüístic, desenvolupen diferents textos similars als dels mitjans de comunicació, per elaborar un programa de ràdio. Els alumnes enregistren l’activitat en el centre de recursos de Les Corts i des d’es d’allar s’emet en una freqüència oberta perquè tothom del barri ho pugui sentir. Jo he pogut assistir a la preparació d’aquestes classes i el grau de motivació que suposa per els alumnes és molt elevat. L’activitat es pot veure en el bloc de l’aula d’acollida de l’escola:http://acollidora.blogspot.com/search/label/radio
Aquesta mateixa escola també va realitzar una altra activitat en l’emissora de ràdio COM Ràdio com a espai de participació.És pot visitar a http://acollidora.blogspot.com/2008/03/fem-el-taller-de-radio.html aquesta visita els va servir per introduir-los en el mon de la ràdio, i poder familiaritzar-se amb l’entorn. Els alumnes van poder demostrar algunes coses de les que havien aprés. Penso però que els infants podien estar amb contacte amb un català de més qualitat ja que el presentador del programa, al que van assistir, no gaudeix d’una gran competència lingüística. En el minut i mig que està penjat al bloc el presentador diu la paraula “sustu” en lloc d’ensurt o sobresalt. Malauradament la gent que és dedica al mon de la comunicació no té la competència lingüística adequada i aquest factor repercuteix en la societat de forma negativa.

Premsa; Actualment La Fundació La Caixa, el Col legi de Periodistes de Catalunya y la Asociación de la Premsa de Madrid; estan realitzant un programa experimental per tal d’introduir criteris als alumnes a l’hora de llegir la premsa. L’activitat consisteix a realitzar rodes de premsa el més reals possibles en les escoles: Per saber-ne més:http://premsa.lacaixa.es/obrasocial/view_object.html?obj=816,c,4513
També he trobat aqueta pag web http://www.aulamedia.org/mromani.htm que parla de diferents experiències escolars.
L’escola CEIP Sant Isidro Labrador anomena diari d’aula, una pag web, on surt totes les temàtiques que treballen a cada curs explicades per matèries com si fos un llibre de text iniciativa molt adient perquè els nens treballin de manera habitual amb les noves tecnologies. La pàgina web per visitar l’escola és: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/cpsil/diario2008/
Un avantatge de les noves tecnologies és que ens permet crear una revista digital escolar d’una forma força assequible i això és el que ha fet L’IES Miguel Servet. És una iniciativa que permet posar en contacte els alumnes amb el mon de la premsa ja que són els propis alumnes els qui fan de periodistes. La web és: http://www.juntadeandalucia.es/averroes/iesmiguelservet/

Televisió; Aquí és pot veure el resultat d’uns tallers molt interessants realitzats per escoles de primària a la televisió de Terrassa utilitzant el vídeo com a recurs expressiu: L’adreça és: http://www.vilaweb.tv/?video=5269 Surten moltes escoles com: El Puig d’Esparraguera l’escola Portal Nou o el Costa Lloveres. En aquesta activitat.Treballen bàsicament l’expressió oral i visual.

Pregunta 1 (infantil)

A continuació presentarem els punts en els quals, el currículum de cicle superior d’infantil, posa èmfasi en els mitjans de comunicació i el llenguatge audiovisual.

L'objectiu bàsic del currículum d'infantil és el fet de la descoberta d'un mateix i dels altres, en base a aquest objectiu es desglossen cada una de les àrees que conformen el currículum. Malgrat aquest sigui l'objectiu principal no deixa de banda les TIC, com ara podrem copçar:

- Integraran altres persones, objectes, llocs, experiències, emocions, valors, llenguatges, imatges,gustos, sons, olors, entre altres, fet que desencadena aprenentatge. L'intercanvi amb ells, la comunicació, l'empatia i la representació

donen informació i ofereixen altres punts de vista que permeten ampliar i ajustar el propi raonament i construir de manera conjunta un coneixement més adaptat al context: aprendre compartint amb els altres.

- L'àrea de descoberta de l'entorn ha d'ajudar els infants a elaborar explicacions sobre els objectes i les situacions que els interessen i els preocupen en cada moment i procurar, alhora, que es formin una idea d'ells mateixos com a persones amb capacitat d'aprendre i amb recursos per emprendre reptes. Impulsant el plantejament d'interrogants, encaminant la resposta a les seves preguntes, oferint materials, recursos i estratègies que ajudin a través dels llenguatges a connectar i fer conscients les experiències viscudes.

- En l'àrea de comunicació i llenguatges les nenes i els nens experimentaran els diferents usos i funcions dels llenguatges, en un ambient amb condicions favorables que ho faciliti i on es desenvolupi la comunicació tant verbal com no verbal. Per això serà imprescindible establir una relació afectiva positiva entre l'infant i la persona adulta, i entre els mateixos infants, així com una omunicació intensa, fluida i agradable entre tots els membres de la comunitat educativa.

- A la nostra societat, l'entorn immediat de l'infant és ple de lletra impresa. L'infant té curiositat i interès per descobrir per a què serveix i com funciona. Es tracta d'encaminar aquest interès perquè s'iniciï i s'impliqui en el procés de descoberta i comprensió del funcionament del codi escrit. Les situacions de comunicació real en què intervenen la lectura i l'escriptura són les més idònies per a aquest aprenentatge.

- Atesa la importància del llenguatge audiovisual i les tecnologies de la informació i la comunicació, caldrà fer present en els processos d'ensenyament i aprenentatge la comprensió i l'expressió de missatges audiovisuals i el seu ús en les diverses tasques escolars.

Conté un objectiu específic relacionat amb les TIC:

- Desenvolupar habilitats de comunicació, expressió, comprensió i representació per mitjà dels llenguatges corporal, verbal, gràfic, musical, audiovisual i plàstic; iniciar el procés d'aprenentatge de la lectura i de l'escriptura, de les habilitats matemàtiques bàsiques i de l'ús de les tecnologies de la informació i la comunicació. Elaboració i interpretació de representacions gràfiques senzilles sobre dades de la vida quotidiana.

Pel que fa als continguts de les àrees ens comenta:

- Experimentació amb tècniques plàstiques i audiovisuals bàsiques: dibuix, pintura, collage, modelatge, estampació, edició gràfica amb ordinador i imatge, treballant l'alfabet visual: punt, línia, taca, color, textura, volum, enquadrament, punts de vista i llum.

- Utilització d'instruments tecnològics (TIC) i del llenguatge audiovisual com a mitjà de comunicació, per enregistrar, escoltar i parlar. Ús de llibres, també en format multimèdia, per imaginar, informar-se, divertir-se, estar bé.

- Utilització d'instruments tecnològics en els processos creatius per al treball amb la fotografia, el vídeo i l'ordinador a través dels programes oberts d'edició de textos, gràfics, presentacions. Expressió audiovisual per crear històries, dibuixar i pintar amb editors gràfics i multimèdia.

Pel que fa als criteris d'avaluació diu:

- Manifestar les habilitats necessàries per poder escoltar, observar, interpretar i crear en els diferents llenguatges: verbal, corporal, plàstic, musical, matemàtic i

audiovisual, i incorporar la iniciació als instruments tecnològics (TIC).

Tema 4: pregunta 1 (1a part)

Referències que es fan a l’ús dels mitjans de comunicació i del llenguatge audiovisual en l’àmbit de llengües del currículum de primària

L'objectiu central de l'educació és preparar els alumnes perquè sigui capaç de desesenvolupar-se com a persona i de comunicar-se, i per això caldrà que puguin desenvolupar les competències comunicatives i lingüístiques que així ho facin possible. Entre aquestes competències cal que els nens i nenes dominin les competències comunicatives audiovisuals i digitals necessàries per accedir de forma autònoma i crítica a les TIC i poder interpretar els missatges audiovuisuals que formen part de la cultura dels infants i joves.
Però no només s'hi ha de comprometre l'àrea de llengua, sinó que ho han de fer totes les altres des de la seva especifitat i des de les maneres peculiars d'explicar el món en la construcció de les competències comunicatives.
COMPETÈNCIA AUDIOVISUAL A LA PRIMÀRIA
Pel que fa a la competència audiovisual, el currículum diu que en acabar l'etapa de primària, els nens i nenes han de desenvolupar-la amb la consciència de la importància de l'ús de les TIC i la influència que els missatges audioviusals i els seus llenguatges tenen en els nous sistemes de comunicació que configuren moltes de les realitats d'aquest món plural i divers.
Això implica que cada escola, partint d'una anàlisi sociolingüística rigorosa del centre i del seu entorn, haurà d'integrar els llenguatges audiovisuals amb qué es construeixen les comunicacions. El professorat ha de ser conscient de la necessitat del desenvolupament de les competències comunicatives, lingüístiques i audiovisuals de l'alumnat per a l'assoliment dels objectius bàsics de totes les àrees.
La competència audiovisual s'aprèn en la seva utilització en qualsevol àrea o activitat escolar, per tant, caldrà motivar la seva utilització per aprendre i comprendre-la com a globalitat, tot aplicant el seu aprenentage a missatges cop més complexos i amb funcions més diveersificades i amb formats i suports més variats.
L'ús de les TIC aporta una nova dimensió als processos del tractament de la informació, la diversitat de punts de vista i la manera de presentar les informacions, que facilita la flexibilitat mental necessaria per a un aprenentatge crític.
RECURSOS TIC
Els recursos TIC integrats en el currículum de llengües, s'utilitzen per organitzar, aplicar i presentar la informació en diferents formats, per aprendre a llegir i escriure de forma individual i col·lectiva, per comunicar-se i publicar la informació per a una audiència determinada, facilitant la quantitat i qualitat dels documents produïts i fent que el procés de lectura i escriptura esdevingui més col·laboratiu, interactiu i social.

1. Les funcions del processador de text serveixen per organitzar el text, per gestionar-lo, corregir els errors i millorar-lo.
   
2. Els correctors canvien el procés de revisió. Equivocar.se forma part de procés d'aprenentatge.
   
3. Les presentacions multimèdia donen suport a l'expressió oral. Cal tenir en compte que sorgeixen unes escriptures no-lineals (hipertext), interactives i en format multimèdia.
4. La cerca d'informació treballa amb mitjans tecnològics per tal d'arribar a entendre, registrar, valorar, seleccionar, sintetitzar i comunicar la informació.
   

Tot això requereix diferents tipus de processos de comprensió i diferents estratègies per al seu aprenentatge.
CONTINGUTS EN ELS DIFERENTS CICLES DE PRIMÀRIA
Cicle Inicial

• Comprensió de relats audiovisuals com a representació de la realitat, per tal de començar a diferenciar el món real i la seva representació audiovisual.
• Ús d'estratègies de comprensió i interpretació crítica dels missatges audiovisuals adreçats a les nenes i als nens de la seva edat.
• Interès pels textos audiovisuals com a font d'informació i d'apernentatge i com a mitjà de comunicació.
• Iniciació en els mecanismes que fan possible el llenguatge audiovisual i en la seva funció expressiva.
• Ús de programari informàtic per escriure textos curts, especialment de tractaments de textos, d'edició gràfica i de presentacions.
• Comprensió dels elements fonamentals d'un relat audiovisual (personatges, accions, espais)

Cicle mitjà

• Comprensió de textos orals de diferents mitjans de comunicació audiovisual i informàtics per obtenir-ne informació i per aprendre, i valoració guiada de la informació que aporten.
• Reeleboració i explicació de manera sintètica d'exposicions que fa alguna persona o bé que s'han escoltat o rirat a través d'algun migjà audiovisual, informàtic o dels mitjans de comunicació.
• Iniciació a cerques d'Internet, utilització de l'hipertext i dels enllaços.
• Sentit crític davant produccions audiovisuals: publicitat, informatius, relats de ficció.
• Escriptura de textos escrits o audiovisuals senzills produïts en diferents situacions: per narrar, descriure, explicar fets o fenòmens, per fer coses com receptes, entre altres.
• Utilització de correus electrònics per comunicar-se.
• Coneixement de les diferents categories de textos audiovisuals segons la seva funció i introducció dels elements bàsics del llenguatge audiovisual.

Cicle superior

• Producció de textos orals i audiovisuals de producció pròpia (exposicions, descripcions de situacions o preocessos, d'emocions), amb preparació prèvia adaptant l'entonació, el to de veu o el gest a la situació comunicativa.
• Utilització de les TIC per a la comprensió de textos orals de diferents migjans de comunicació audioiusa, per obtenir-ne informació i per aprendre.
• Reelaboració i explicació de manera sintètica d'exposicions o explicacions que ha fet alguna persona o bé que s'han escolatat o s'han mirat a través d'algún mitjà audiovisual, amb especial atenció quan el procés de recerca s'ha fet amb l'ús de les TIC.
• Comprensió de textos audiovisuals i identificació i valoració com a representacions de la realitat.
• Lectura de missatges en suport audiovisual, de manera que la informació que se n'extregui es faci a partir del text, imatges, gràfics i altres recusos que en formen part i sabent identificar els elements del llenguatge audiocisual i la seva funció expressiva.
• Utilització d'Internet per buscar informació: coneixements dels cercadors més habituals, coneixement de les adreces de més ús, capacitat per captar informació a partir d'enllaços i d'organirzar-la per fer-ne un treball personal.
• Ús d'eines informàiques de comunicació: correu electrònic i entorns virtuals.
• Coneixement dels recursos bàsics del maquinari i del programari de tractament de textos, d'edició de gràfics i de presentacions i de dibuix que permeti elaborar-hi textos, fer-hi esquemes o mapes conceptuals i inserir-hi imatges i audios.
• Producció de textos audiovisuals senzills (utilitzant la imatge fixa o en moviment i el so) per descriure, narrar i informar, i per expressar emocions i opinions.

CRITERIS D'AVALUACIÓ
Cicle Inicial

• Comprendre i extreure informacions rellevants de textos audiovisuals adequats a l'edat i presentats en diferents suports.
• Escriure textos amb eines informàtiques.

Cicle Mitjà

• Realitzar breus intervencions favant una càmera de vídeo.
• Produir textos audiovisuals senzills tenint en compte els elements bàsics del llenguatge audiovisual per expressar idees, emocions, records.
  
• Tenir una actitud crítica cap als estereotips audiovisuals que reflecteixen prejudicis racistes, calssistes o sexistes.
• Realitzar exposicions emprant recursos TIC.
• Buscar informacions a Internet de forma guiada.
  

Cicle Superior

• Saber sintetitzar informació provinent de webs utilitzant el format hipertext.
• Escriure textos fent ús de les TIC.
• Utilitzar programari per comunicar-se amb l'exterior: correu electrònic i entorns virtuals de comunicació.
  

Tema 2: Pregunta 4

Si consultem el llibre “Nuevas tecnologías para el autoaprendizaje y la didàctica de lenguas” de Trenchs (ampliament referenciat en la bibliografia de l'assignatura) els diferents autors ens introdueixen en la dimensió de les TIC en general i en particular per a les llengües i la literatura.

En aquest mateix llibre podreu ampliar coneixements sobre:

• Les aplicacions pedagògiques del correu electrònic (capítol 6 ) i
• Els usos dels còrpora de textos (capítol 7). Aquest últim recurs és molt més emprat a nivell d’estudis universitaris i no en faré un ampli recull per aquesta raó, encara que és interessant de saber què són i com funcionen. Els còrpora de textos és un conjunt de documents que una persona o organització ha recollit i ha informatitzat amb propòsits lingüístics, etnogràfics o bé històrics, entre d'altres. Avui dia existeixen milers de còrpores, en moltes llengües de tot el món. A l'aula els còrpora poden tenir diferents usos. En les classes de llengua, fer-los servir pot enriquir les explicacions lingüístiques del professor o per a confegir exercicis que incorporin usos reals de la llengua. A la classe de literatura, es pot utilitzar un còrpora de textos literaris per a fer estudis estilístics i temàtics.

A continuació faré esment d’una aplicació TIC emprada en el camp de la llengua en profunditat perquè crec que és més adient que qualsevol de les anteriorment citades per a primària i secundària: les simulacions (capítol 3)

Què és una simulació?

Trenchs, (p. 51) “En l’ensenyament de llengües, una simulació és una activitat comunicativa basada en un guió fictici però realista on els alumnes assumeixen un determintat rol i porten a terme les seves funcions. La simulació no es limita a situacions concretes sinó que crea tot un entorn de comunicació en el que els participants fan servir la llengua objecte d’estudi per a resoldre problemes o aconseguir un objectiu comú”.

Objectius de les simulacions

Trenchs, (p. 51) “ L’objectiu de les simulacions és ajudar als alumnes a adquirir i perfeccionar habilitats que els permetin pensar i comunicar-se en situacions desconegudes. Per altra banda, els avenços produïts en les noves tecnologies, en la dècada dels noranta, han promogut el desenvolupament de les xarxes informàtiques que fan possible que un grup d’alumnes de llocs distants puguin utilitzar l’ordinador com a vehicle de comunicació i aprendre llengües interactuant amb altres aprenents com ells en el context d’una simulació telemàtica.”

Fases d’una simulació

La simulació consta de tres fases: una sessió preparatòria on es donen les instruccions sobre el funcionament de la simulació (briefing), el joc de rol en sí mateix (event) i l’avaluació del procés realitzada pels mateixos participants (debriefing). És a dir, en aquest tipus d’activitats no només compte l’acció sinó que són igualment importants les explicacions prèvies i la reflexió final al voltant d’allò que ha succeït en la simulació i les conseqüències que d’aquesta es poden obtenir.

Tipus de simulacions

Hi ha simulacions de decisions tàctiques i simulacions de procés social. Les simulacions que es fan servir en el camp de l’ensenyament de llengües pertanyen al segon grup.

Diferències entre una simulació “basada en l’ordinador” i “assistida per ordinador”
La “basada en l’ordinador” són de fet un programa informàtic en el que es crea un entorn d’aprenentatge que imita la realitat. En canvi, les simulacions telemàtiques permeten crear un escenari virtual que transcendeix l’àmbit de l’aula i fa possible que grups d’alumnes de llocs allunyats puguin participar en una mateixa simulació i aprendre la llengua interactuant amb altres aprenents com ells. Els participants tenen total control sobre els aconteixements (events) i el desenvolupament de la situació. En aquest tipus de simulació no només compte la interacció oral dels participants a l’aula, sinó que té una especial rellevància la interacció escrita entre els grups d’estudiants a través de l’ordinador. (…) p. 69.


Una investigació recent portada a terme pels projectes SIMULAB (Sánchez, 1998) i en Simulacions per via telemàtica per a l’aprenentatge de llengües (Sánchez, 1999) ha revelat, a més a més, que la lectura de textos enviats per altres participants augmenta l’interès dels estudiants a l’hora de redactar els seus propis documents. (…) Els participants interactuan a través de documents escrits per la qual cosa la lectura i l’escriptura es converteixen en quelcom més que un exercici acadèmic. Els textos van dirigits a un lector real, el missatge guanya importància i la utilització de la llengua meta cobra sentit per a l’estudiant.


Alguns exemples de simulacions



Projecte ICONS (International Communication & Negotiation Simulation): simulacions que
exploren la política exterior.

http://www.icons.umd.edu/






Projecte IDEALS (Project for an International Dimension in Education via Active Learning and Simulation): simulacions en que els alumnes participaven en negociacions a gran escala, seguint el model de les Nacions Unides.

https://www.ideals.uiuc.edu






Projecte SIMULAB

http://www.statvoks.no/simulab

També us incloc una referència a un article de la Universitat de Kaunas a Lituania (Kaunas University of Technology) que parla sobre la participació en diferents projectes, entre ells el SIMULAB, eCOLE i COLTT i l'èxit que han tingut en la seva participació. És molt interessant.

http://www.leonardo-lets.net/ict/common/download/AudraDaubarienne.pdf -


Espero que us vagi bé el nostre recull.

Montse

Tema 4: Pregunta 2

Alguns mitjans de comunicació de masses amb objectius educatius.





Us donaré les referències de diaris, revistes i canals de TV, que tots ells inclouen seccions més o menys àmplies dedicades a l'educació. Són bàsicament per a llengua anglesa, encara que hi trobareu altres llengües. Feu-hi una ullada.


The Guardian

Dins de la secció “education” trobem la destinada a educació primària amb una bona selecció de recursos per a aquestes edats. Haureu d’anar a la secció anomenada “primary school teaching resources” que està a dalt, a l’esquerra.

http://www.guardian.co.uk/education/primaryschools



The New York Times

Està dividit en tres seccions: “Student connections”, “Teacher connections” i “Parents connections”. Dins de la secció dels estudiants, cal destacar la secció dedicada al resum de notícies, un “Daily News Quiz” per a treballar les notícies, entre d’altres. Per als mestres, hi trobem seccions molt interessants com és ara: “Daily Lesson Plan”, “Lesson Plan Archive”, “On this Day in History”, etc.

http://www.nytimes.com/learning/index.html





National Geographic Magazine

Hi ha dues seccions interessants: “Educators” i “Kids”. En la primera hi trobareu recursos per a utilitzar a l’aula i una secció on els alumnes poden publicar els seus treballs.

http://www.nationalgeographic.com


Online TV Channels

Online TV Channels té una àmplia col·lecció de canals gratuïts i de tot arreu del món. No tots estan en anglès. Per tant, si busques materials educatius en altres llengües, pot ser un bon lloc d’anar.

Pots trobar el canal que busques seleccionant el país o pots buscar per la secció
(esports, notícies, dibuixos animats, música, entreteniments)

http://www.tvchannelsfree.com


The BBC

El web per aprendre anglès per excel·lència amb exercicis de gramàtica, vocabulari, pronunciació, jocs, exàmens, recursos per a mestres i un llarg etcètera.



http://www.bbc.co.uk/worldservice/learningenglish


Aquest web vol ser una mica com l’anterior però per a altres llengües estrangeres: francès, alemany, espanyol i italià però sense tantes seccions com per a la llengua anglesa.





http://www.bbc.co.uk/languages


En aquest hi trobareu notícies i audio en 32 llengües endreçat en aquestes categories: Americas (aquí s’hi inclou “Spanish Mundo”, en castellà), Africa, Central Asia, Europe, Middle East, South Asia and Asia Pacific. En la secció dedicada a Europa hi ha aquestes llengües: albanès, macedoni, rus, servi, turc i ucraïnès.

http://www.bbc.co.uk/worldservice/languages

De moment això és tot. Espero que us siguin del vostre agrat.

Montse

Tema 3: Pregunta 3 (2a part)

Només voldria afegir tres avantatges a tot allò que ja us ha explicat la Glòria.

Programes d'autor:

8. Fomentar l'autonomia de l'alumne.

9. Crear un bagul de recursos personal del docent que pot servir per improvisar en algun moment a la classe i/o complementar el llibre de text que s'utilitza (i vas canviant).

10. Fomentar el treball en equip del departament per tal de compartir recursos creats.

Montse

Tema 2: Pregunta 2

Principi de classificació…


BIBLIOTEQUES ON-LINE

En aquest enllaç hi trobaràs biblioteques amb llibres en castellà i anglès bàsicament i de manera gratuïta. Per citar-vos-en alguns…

En castellà: Biblioteca Cervantes, BookCrossing, BookMooch, Google Book Search, etc.
En anglès: Bibliomania, Bookins, Childrens Books Online, etc.

http://www.leergratis.com/libros-gratis/algunos-sitios-donde-leer-gratis.html

Si voleu ampliar aquest apartat, consulteu l’apartat “Libraries” del meu bloc personal, primera entrada.

http://engweblinks.blogspot.com


DICCIONARIS

En català:

En el Consorci per a la Normalització Lingüística, en el seu apartat de diccionaris hi trobareu el DIEC (de l’Institut d’Estudis Catalans), el Dídac (Diccionari escolar del grup Encliclopèdia Catalana)
http://www.cpnl.cat/recursos/diccionaris.html

Diccionari de la Llengua Catalana multilingüe
http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

En castellà:

Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española
http://www.rae.es/rae.html

En anglès:

Si mireu el meu bloc personal, a la primera entrada hi trobareu una llista de recursos on hi ha l’apartat de Diccionaris.
http://engweblinks.blogspot.com

Diccionaris online en 10 idiomes
http://www.diccionarios.com/

ESPAIS DE LECTURA

Recursos per a l'animació lectora (Sagunt)
http://ambitlinguisticsagunt.googlepages.com/animaciolectora

Rincón de animación lectora
http://www.juandevallejo.org/lectora.html

Animación lectora (MEC)
http://mimosa.cnice.mecd.es/cutiel/ANIMACION.doc

Enllaços animació a la lectura (CRP Pla de l'Estany)
http://www.xtec.cat/crp-pladelestany/puntedu/webs/anilec.htm

Foment de la lectura (JOSEP ANTONI FLUIXÀ)
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/documenta/CT-36_Fluixa.pdf

JOCS ON-LINE

En castellà:
En la pàgina web de l’Instituto Cervantes hi trobem jocs per practicar la llengua castellana.

• “Juego del diccionario” del programa de La 2, Palabra por palabra.
http://cvc.cervantes.es/aula/palabra_por_palabra/diccionario/diccio_cierre.asp?mensaje=2

• Pasatiempos de Rayuela. Hi pots buscar les activitats per contingut didàctic (adivinanzas, crucigramas, juegos de lógica, rompecabezas, opción múltiple, salto del caballo, sopa de letras, relacionar, el ahorcado y cajón de sastre) o per tipus d’interacció (contenido funcional, gramatical, léxico y sociocultural). Totes elles alhora classificades en quatre nivells de llengua (inicial, intermedio, avanzado y superior)
http://cvc.cervantes.es/aula/pasatiempos/

En català/ castellà i anglès (entre d’altres):

La Zona Clic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús de recursos educatius, entre ells per a diverses llengües.

http://clic.xtec.net/


PROGRAMES PER DESCARREGAR

Softcatalà.
Softcatalà és una associació sense ànim de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. En la secció “Rebost” hi ha programes per a descarregar per a Windows, Linux i Mac, organitzats per categories, com és ara: Internet, Ofimàtica, Gràfics, Multimedia, etc.

http://www.softcatala.cat/

Justament acabo d'encetar el tema, espero que us siguin d'utilitat.

Montse

Tema 3: pregunta 3

Comenteu els avantatges i inconvenients de l'ús dels programes d'autor per a crear-se activitats pròpies en comparació amb l'ús d'activitats que ja podem trobar creades, siguin productes editorials o estiguin compartits a la xarxa.








AVANTATGES

1. Gran poder motivador i engrescador de l'alumne.
2. Desenvolupa les habilitats bàsiques de lectura i comprensió.
3. Facilitat d'ús i personalització, permet treballar amb l'ordinador exercicis fets a la mida de les necessitats.
4. Permet treballar els diferents nivells de la classe.
5. L'alumne veu on s'equivoca i pot corregir.
6. Amplia i completa el material docent.
7. Gran diversitat d'exercicis a baix cost.

DESAVANTATGES

1. Demanen molt de temps de feina per part del professorat.
2. Pot fomentar el treball individual, sense potenciar ni la col·laboració ni la interacció amb altres companys.
3. El seu disseny atractiu pot distreure tant a l'alumne que aquest es limiti a observar l'estètica sense parar atenció als continguts.

Glòria

Tema 3: Pregunta 2

Feu una valoració crítica de l'ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?




Jo penso que el processador de textos és convenient utilitzar-lo des d'edats primerenques perquè és una eina pedagògica, sempre i quan el mestre aprofiti les seves potencialitats:

1. eina de millora de la presentació de l'escrit i permet integrar imatges.


2. eina de reelaboració i, per tant, d'aprenentatge. Aquesta reelaboració pot ser individual, però serà més enriquidora si es fa, simultàniament o consecutivament, entre diversos alumnes i interactuant amb el mestre.


3. instrument de millora de la comunicació. Tot i que no és imprescindible emprar un processador de textos, la millor presentació, impressió posterior i la facilitat en obtenir diferents còpies, són prestacions multimèdia que potencien el poder comunicatiu.


4. eina col·laborativa per a la realització de tasques, com pot ser realitzar un escrit a mitges, o de forma simultània (tots els alumnes el pensen i un l'escriu). Tot i que en aquest cas el processador tampoc no és imprescindible, amplia molt les possibilitats de col·laboració.

Per tot això jo crec que és important que els nens, des de ben petits s'hi familiaritzin. Primer pot començar com un joc. Sens dubte, penso que és un recurs molt motivador i engrescador per als alumnes.

I això no vol dir que s'hagi de deixar de banda l'escriptura manual. Sóc de l'opinió que és important que els nens tinguin destresa i agilitat amb la grafia. Però també és cert que no podem oblidar el context real que envolta els infants, cada vegada més els bolígrafs són substituits pels teclats de l'ordinador. És per això que cal plantejar-se seriosament que els nostres alumnes siguin competents en mecanografia.

Pel que fa al corrector ortogràfic, crec que depèn d'allò que treballem en cada moment. Si l'objectiu són els continguts, no veig perquè hem de desactivar el corrector, al contrari, tenir-lo activat ens agilitzarà la feina. Si treballem l'ortografia podem optar per tenir-lo activat o desactivat. En el primer cas facilitarà l'autocorrecció i això redueix el component de penalització afectiva que comporta el fet d'assenyalar les faltes per part del mestre, doncs és el mateix alumne que es corregeix. Tenir-lo desactivat pot estar indicat en el moment que volem avaluar el nivell ortogràfic dels nostres alumnes.

Els aspectes de la llengua que permet treballar són:

1. ORTOGRAFIA, perquè facilita l'autocorrecció i l'alumne pot veure immediatament on s'havia equivocat.


2. ESTIL, perquè la possibilitat de fer cerques i substitucions sobre el text permet comprovar repeticions de paraules i millorar l'estil.


3. COHERÈNCIA, perquè diferents alumnes poden participar en un mateix producte amb gran coherència formal.


4. EXPRESSIVITAT DE L'ESCRIT, perquè permet incloure imatges que donin més força al text.


5. COMPOSICIÓ ESCRITA, perquè permet tallar i enganxar en una altra part de l'escrit amb un mínim esforç.

Glòria

Tema -3 pregunta:2

Feu una valoració crítica de l'ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?

Per respondre aquest seguit de preguntes, convé ampliar la resposta a una pregunta formulada en el tema 1. Com aprenem ?
Però abans d’abordar el Com ? anirem al Què ?

Llegint el llibre: Cómo aprender con Internet, he arribat a la conclusió que aprendre és: canviar.

Si seguim una línea constructivista i apostem per ensenyar a aprendre més que ensenyar continguts, estarem canviant i potenciant les habilitats i destreses de l’alumne, que en un futur li permetran: seleccionar, organitzar i interpretar la informació.Tot i que el mestre , com a mediador, no ha d’oblidar que la vesant epistemològica ha de ser de qualitat i per tant és recomanable no només enfocar-ho des d’una perspectiva constructivista sinó objectivista també, per tal de canviar conceptes erronis per conceptes veritables i així l'alumne al llarg de la seva vida vagi aprofundint en aquesta veritat.

L’aprenentatge ha d’estar relacionat amb contextos reals, perquè sigui significatiu i amb aquest sentit els processadors de textos té l’ avantatge d’estar relacionat amb la vida real dels infants.
El paper de l’ordinador hauria de ser: el de potenciar i desenvolupar les parts mentals i guiar els processos d’aprenentatge actuant de suport en l’acció constructivista de l’alumne i treballar en societat amb l’estudiant. El processador de textos permet superar moltes limitacions físiques que condicionen la pròpia activitat individual.

Personalment crec que és una eina que durant la primària s’ha d’usar d’una forma puntual i durant la secundaria d’una forma habitual. Ja que els alumnes han de ser capaços de tenir certes estratègies provinents de la motricitat fina assolides al acabar la primària juntament amb uns mínims de normes ortogràfiques assolits per tal que puguin traspassar allò que saben en altres contextos, per solucionar problemes, com per exemple realitzar una nota a mà en un moment donat amb una certa eficiència.

Hi ha escoles que en el cicle superior de la primària els alumnes escriuen en ploma per tal de facilitar aquest treball de la motricitat fina.

Crec que l'alfabetització informàtica convé fer-la el més aviat possible però no podem oblidar que els alumnes aprenen dels seus propis errors així que és convenient que les correccions les realitzi la mestra amb les pertinent explicacions i plantejat la resolució que cregui convenient per solucionar-ho. Per exemple si s’ha de copiar la paraula o fer una frase nova per contextualitzar la paraula. Per tant el corrector no hauria d’estar activat en la primària per treballar la llengua.

L’ordinador pot millorar l’escriptura de l’alumne però no el fara millor escriptor, els processadors de textos poden millorar l’expressió o presentació d’una idea, però no poden millorar el pensament.

Bibliografia consultada:
MARTIN, J.M.; BELTRAN, J.; PÉREZ, L. (2003) Cómo aprender con Internet. Madrid: Fundación Encuentro.

Tema 3: Pregunta 1

Mireu d'ampliar la classificació de programari que es proposa

• Programari específic per al treball de la llengua:

Clic's de Llengua: Activitats per al treball de la llengua.

Escriptor de contes (Neobook, Easy Book Creator, Ebookswriter, Storybook weaver): permet la creació de contes il·lustrats.

Before you know it: és un programa patentat que permet personalitzar l'aprenentatge per ajustar-lo a les necessitats de cadascú.

Barrina: és un programa d'exercicis de lèxic. elaborat per Jordi Esteban Calm de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Boig: programa que treballa la construcció de frases.

Catacroc: programa per treballar la lectura i lèxic, elaborat per la UAB

Saber-ne un niu: és un programa d'exercicis de frases fetes, elaborat per Jordi Esteban i Maria Antònia Solé de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

• Programari inespecífic per al treball de Llengua:

PROCESSADORS DE TEXTOS:

Word del Microsoft i Quadern (més senzill)

Writer de l'OpenOffice

Keynote: editor de text gratuït, capaç d'incloure diferents documents en un únic arxiu.

PROGRAMES DE PRESENTACIONS

Power Point de Microsoft

Windows Movie Maker

Impress de l'OpenOffic

Presentacions en línia del GoogleDocs

PROGRAMES TUTORIALS: es poden emprar per aprendre gramàtic

BASES DE DADES:es poden emprar per preparar diccionaris multilingües.

• Programes d’autor
  

JClic Author: és un projecte de software lliure del Departament d'Educació de la Generalitat, i permet crear, realitzar i avaluar activitats educatives multimèdia. Funciona en diversos sistemes operatius:Linux (Guadalinex), Macintosh, Windows y Solaris.

HotPotatoes: programa creat pel Centre d'Humanitats de la Universitat de Vitoria. La seva llicència no és lliure, però permet el seu ús a les institucions educatives i a mestres, sempre que no es comercialitzin els seus materials. S'utilitza més a secundària que a primària.

Ardora: és una aplicació informàtica gratuïta, creada pel José Manuel Bouzán Matanza i que permet crear les seves pròpies activitats, en format html, per als seus alumnes d'una manera molt senzilla. Amb Ardora es poden crear més de 45 tipus diferents d'activitats, mots encreuats, sopes de lletres, completar, panells gràfics, rellotges, etc. El professor o professora només ha de centrar l'esforç en els elements de l'activitat no en el seu tractament informàtic.

CmapTools: per realitzar mapes conceptuals

MindManager: és un programari lliure desenvolupat per Mindjet per a l'elaboració de mapes mentals, orientat als negocis i empreses, encara que es pot aplicar en qualsevol sector de la ciència i la tecnologia.

Preguntón Test y esquemas: de windows per realitzar tests i esquemes.

Taskmagic: és gratuït i permet crear exercicis i jocs interactius, basant-se en imatges, sons i textos.

EdiLim: és una senzilla eina creada per un professor gallec que permet el seu ús lliure sempre que es respecti la seva gratuïtat i autoria. Es tracta d'un entorn per a la creació de materials educatius molt senzill d'emprar i que no necessita cap instal·lació a l'ordinador. Crea materials didàctics accessibles des de la xarxa, independentment de l'equip i del navegador utilitzat.

Malted: és un projecte de la Comunitat Econòmica Europea , continuat pel Ministeri d'educació espanyol de manera gratuïta. Permet crear unitats didàctiques multimèdia i interactives que poden ser utilitzades pels alumnes com una pràctica d'aprenentatges previs.

NeoBook: És una de les eines d'autor de major difusió en l'àmbit educatiu. La raó de la seva popularitat és la relativa facilitat del seu ús en relació amb les possibilitats que té, el seu baix cost (no és de lliure difusió) i que serveix per a realitzar publicacions electròniques que permeten aprofitar la capacitat multimèdia de l'ordinador i incloure animacions, imatges , Vídeo i so. Amb Neobook es poden elaborar unitats didàctiques completes que permeten la presentació de la informació en diferents suports (vídeo, animació, imatge, so ...) i l'elaboració d'una gran varietat d'activitats que són avaluables.

Videoconferència en el CEIP Pau Romeva

Aquí us envio una imatge de la videoconferència realitzada en la meva escola de practiques el CEIP Pau Romeva on participaven els alumnes de 4t. (El programa en el que participen és una plataforma digital anomenada Knowledge Forum.)

En aquest projecte els alumnes han d’investigar sobre l’alimentació saludable i participar en un fòrum, per transmetre l’ informació i connectar-se a través de videoconferència. Nosaltres vam tenir uns problemes tècnics amb la càmera i només podíem aportar la veu. En aquest primer encontre en el que participaven Les escoles Pies, l’escola Andersen, L’escola Projecte, va resultar molt gratificant pel que fa a les primeres presentacions i ara comença la feina d’investigadors...

Aquest projecte permet a l’alumnat publicar els resultats en forma d'informe, resum, etc.
El Fòrum del coneixement permet veure les anotacions de cada participant i proporciona un esquema i un mapa conceptual de les intervencions.
Aquest programa incorpora una eina, l'Analysis Tool Kit (ATK), que permet obtenir informació de les accions que es van desenvolupant a la base de dades: els tipus d'intervencions, les categories utilitzades, el nombre d'intervencions, el flux de les aportacions, entre d'altres
La mestra ha d’avaluar en les intervencions la relació de l’escrit amb la idea i la competència lingüística de cada intervenció.

Tema 2: Pregunta 3

Servei de traducció on-line.


http://translate.google.com/

Ampliant la intervenció de la Marta, parlaré del servei de traducció de Google.

Google ha desenvolupat un sistema de traducció propi per a parelles d'idiomes a través dels traductor de google.
La majoria dels sistemes de traducció automàtica d'última generació que es comercialitzen avui en dia es basen en un conjunt de regles i requereixen molt de temps i esforç per part de lingüistes per elaborar vocabularis i gramàtiques. El google translate funciona de manera diferent: s'han introduit milers de milions de paraules i text en el sistema, tant text monolingüe en l'idioma al qual es tradueix, com a text alineat compost de traduccions elaborades per traductors professionals en ambdós idiomes. A continuació, s'han aplicat tècniques d'aprenentatge estadístiques de crear un model de traducció. Segons estudis realitzats en aquest camp, els resultats que s'han obtingut són més que satisfactoris.

Pel que fa a la qualitat de la traducció aconseguida, Google és conscient que la traducció automàtica és molt complexa i malgrat els seus esforços, ha de passar encara un temps fins que la qualitat obtinguda sigui similar a la realitzada per persones. Però això no treu que sigui un servei d'ajuda molt útil. Hem de pensar que és això mateix, una ajuda, i que en darrer terme som nosaltres els qui hem de comprovar i corregir si cal millorar el resultat.

Aquest servei no només tradueix un text, sinó que et possibilita traduir tota una pàgina web. A més a més, pots demanar una traducció millor.

També trobo molt interessant que l'usuari pugui enviar els seus comentaris per tal de millorar la qualitat de les traduccions en futures actualitzacions dels parells d'idiomes que han desenvolupat. En aquest sentit, també es poden enviar textos bilingües o multilingües per tal que google pugui ampliar el seu banc de dades i afinar més el servei.

Per últim dir-vos que també es facilita un diccionari i la possibilitat de disposar automàticament de la pròpia pàgina web en diferents idiomes.

Consultant la següent adreça trobareu aquesta informació i la resposta a possibles dubtes que us puguin sortir. http://www.google.com/intl/es/help/faq_translation.html

Aquí us deixo una captura de pantalla d'una prova que he fet traduïnt un fragment del conte de la caputxeta del català a l'àrab.

Creieu-me, és una eina molt útil!!!!

Glòria