Si consultem el llibre “Nuevas tecnologías para el autoaprendizaje y la didàctica de lenguas” de Trenchs (ampliament referenciat en la bibliografia de l'assignatura) els diferents autors ens introdueixen en la dimensió de les TIC en general i en particular per a les llengües i la literatura.
En aquest mateix llibre podreu ampliar coneixements sobre:
• Les aplicacions pedagògiques del correu electrònic (capítol 6 ) i
• Els usos dels còrpora de textos (capítol 7). Aquest últim recurs és molt més emprat a nivell d’estudis universitaris i no en faré un ampli recull per aquesta raó, encara que és interessant de saber què són i com funcionen. Els còrpora de textos és un conjunt de documents que una persona o organització ha recollit i ha informatitzat amb propòsits lingüístics, etnogràfics o bé històrics, entre d'altres. Avui dia existeixen milers de còrpores, en moltes llengües de tot el món. A l'aula els còrpora poden tenir diferents usos. En les classes de llengua, fer-los servir pot enriquir les explicacions lingüístiques del professor o per a confegir exercicis que incorporin usos reals de la llengua. A la classe de literatura, es pot utilitzar un còrpora de textos literaris per a fer estudis estilístics i temàtics.
A continuació faré esment d’una aplicació TIC emprada en el camp de la llengua en profunditat perquè crec que és més adient que qualsevol de les anteriorment citades per a primària i secundària: les simulacions (capítol 3)
Què és una simulació?
Trenchs, (p. 51) “En l’ensenyament de llengües, una simulació és una activitat comunicativa basada en un guió fictici però realista on els alumnes assumeixen un determintat rol i porten a terme les seves funcions. La simulació no es limita a situacions concretes sinó que crea tot un entorn de comunicació en el que els participants fan servir la llengua objecte d’estudi per a resoldre problemes o aconseguir un objectiu comú”.
Objectius de les simulacions
Trenchs, (p. 51) “ L’objectiu de les simulacions és ajudar als alumnes a adquirir i perfeccionar habilitats que els permetin pensar i comunicar-se en situacions desconegudes. Per altra banda, els avenços produïts en les noves tecnologies, en la dècada dels noranta, han promogut el desenvolupament de les xarxes informàtiques que fan possible que un grup d’alumnes de llocs distants puguin utilitzar l’ordinador com a vehicle de comunicació i aprendre llengües interactuant amb altres aprenents com ells en el context d’una simulació telemàtica.”
Fases d’una simulació
La simulació consta de tres fases: una sessió preparatòria on es donen les instruccions sobre el funcionament de la simulació (briefing), el joc de rol en sí mateix (event) i l’avaluació del procés realitzada pels mateixos participants (debriefing). És a dir, en aquest tipus d’activitats no només compte l’acció sinó que són igualment importants les explicacions prèvies i la reflexió final al voltant d’allò que ha succeït en la simulació i les conseqüències que d’aquesta es poden obtenir.
Tipus de simulacions
Hi ha simulacions de decisions tàctiques i simulacions de procés social. Les simulacions que es fan servir en el camp de l’ensenyament de llengües pertanyen al segon grup.
Diferències entre una simulació “basada en l’ordinador” i “assistida per ordinador”
La “basada en l’ordinador” són de fet un programa informàtic en el que es crea un entorn d’aprenentatge que imita la realitat. En canvi, les simulacions telemàtiques permeten crear un escenari virtual que transcendeix l’àmbit de l’aula i fa possible que grups d’alumnes de llocs allunyats puguin participar en una mateixa simulació i aprendre la llengua interactuant amb altres aprenents com ells. Els participants tenen total control sobre els aconteixements (events) i el desenvolupament de la situació. En aquest tipus de simulació no només compte la interacció oral dels participants a l’aula, sinó que té una especial rellevància la interacció escrita entre els grups d’estudiants a través de l’ordinador. (…) p. 69.
Una investigació recent portada a terme pels projectes SIMULAB (Sánchez, 1998) i en Simulacions per via telemàtica per a l’aprenentatge de llengües (Sánchez, 1999) ha revelat, a més a més, que la lectura de textos enviats per altres participants augmenta l’interès dels estudiants a l’hora de redactar els seus propis documents. (…) Els participants interactuan a través de documents escrits per la qual cosa la lectura i l’escriptura es converteixen en quelcom més que un exercici acadèmic. Els textos van dirigits a un lector real, el missatge guanya importància i la utilització de la llengua meta cobra sentit per a l’estudiant.
Alguns exemples de simulacions
Projecte ICONS (International Communication & Negotiation Simulation): simulacions que
exploren la política exterior.
http://www.icons.umd.edu/
Projecte IDEALS (Project for an International Dimension in Education via Active Learning and Simulation): simulacions en que els alumnes participaven en negociacions a gran escala, seguint el model de les Nacions Unides.
https://www.ideals.uiuc.edu
Projecte SIMULAB
http://www.statvoks.no/simulab
També us incloc una referència a un article de la Universitat de Kaunas a Lituania (Kaunas University of Technology) que parla sobre la participació en diferents projectes, entre ells el SIMULAB, eCOLE i COLTT i l'èxit que han tingut en la seva participació. És molt interessant.
http://www.leonardo-lets.net/ict/common/download/AudraDaubarienne.pdf -
Espero que us vagi bé el nostre recull.
Montse
No hay comentarios:
Publicar un comentario