Tema 1: Pregunta 3

L'ús de les TIC a l'escola per aprendre llengües i literatura.



Aquestes cites inicials del llibre “Nuevas tecnologías para el autoaprendizaje y la didàctica de lenguas” de Trenchs ens introdueixen en la dimensió de les TIC en general i en particular per a les llengües i la literatura.

(p. 50) “ Els entorns d’ensenyament i aprenentatge virtuals faciliten el treball en grup, canvien el rol del professor com a aportador d’informació i el converteixen en facilitador, proveedor d’estructures educatives i guia de l’estudiant en l’accés a la informació i en la seva organització per tal de convertir-la en coneixement. Els entorns d’ensenyament i aprenentatge virtuals poden facilitar: l’accés a molts recursos de forma asincrònica, sense limitació geogràfica i temporal; la interacció i l’intercanvi, milloren la qualitat de l’aprenentatge gràcies a l’oportunitat de major reflexió; i el treball cooperatiu entre persones distants en l’espai i el temps. (…) La gran innovació pedagògica dels entorns virtuals consisteix en el fet que aquests poden afavorir un aprenentatge fluït, actiu, cooperatiu, continuat i sobretot, centrat en l’estudiant.”

(p. 33) “Hem passat de contemplar l’ordinador com a “tutor” que instrueix a l’alumne mitjançant l’exercitació repetitiva (model conductista de l’aprenentatge) a veure-ho com a un estímul per tal que els alumnes produeixin llenguatge autèntic en les seves interaccions amb els altres interlocutors (model comunicatiu de l’ensenyament d’idiomes)”.

ÚS DE LES TIC A L’ESCOLA

Integrar les TIC a l'aula es pot entendre a dos nivells:

1. APRENDRE DE LES TIC: En aquest cas, la xarxa té el paper de tutor i l'alumne el que fa és acumular un seguit de coneixements. Això representa un paradigma d'ensenyament conductista, basat en estímul-reacció entre l'alumne i l'ordinador.

2. APRENDRE AMB LES TIC: En aquest cas, l'alumne pren un paper actiu en el seu aprenentatge i per realitzar-lo aprèn a treballar col·laborativament realitzant tasques significatives i plenes de sentit. És l'aprendre de tots i amb tots. Això representa un paradigma d'ensenyament constructivista que enforteix les capacitats intel·lectuals d'ordre superior com la creativitat o la capacitat investigadora.

Aquest aprendre amb les TIC correspon al tipus d'aprenentatge descrit en el model CAIT que en breu podriem descriure’l com: actiu, constructiu, situat, interactiu i autoregulat.

Actiu perquè l’alumne ha de prendre part en el seu aprenentatge i comprometre’s. De la seva activitat dependrà que aprengui més o menys.

Constructiu perquè l’alumne fa una elaboració personal de l’aprenentatge i per tant depèn de les seves condicions intel·lectuals, afectives i culturals.
Situat perquè desenvolupa el seu aprenentatge en contextos reals, fet que aporta motivació i interès per aprendre.

Situat perquè desenvolupa el seu aprenentatge en contextos reals, fet que aporta motivació i interès per aprendre.

Interactiu perquè és un aprenentatge que es realitza a partir de diferents punts de vista. Permet passar de la construcció personal la construcció social, aprenent així a treballar dins d’una comunitat científica que gestiona el coneixement per tal de millorar la realitat.

Autoregulat perquè es prioritza l’aprendre a aprendre per sobre d’allò que s’aprèn. Només podem dir que un alumne ha après a aprendre, quan ha adquirit una certa autonomia personal.

Per dur a terme aquest model CAIT, com a mestres hem de tenir molt clar:

• què volem que els nostres alumnes aprenguin?
• com utilitzarem les TIC per a que ho aconsegueixin?
• com sabrem que ho estan aconseguint?

Conèixer com respondre aquestes preguntes és bàsic, i demana d'una formació personal i una investigació continua, compartida amb altres professionals.

Per aconseguir una veritable integració de les TIC a l'aula, on l'alumne pugui desenvolupar el paper actiu descrit en el model CAIT, s’ha de fomentar un treball a l’aula que no es limiti a adquirir informació sinó, i sobretot, a desenvolupar habilitats de comprensió i expressió, a resoldre problemes reals i autèntics, usar el pensament crític o la creativitat, és a dir, un treball amb les TIC que fomenti explorar, indagar, descobrir, comparar o discutir.

A l’escola s’ha de propasar un treball que aprofiti les TIC per dissenyar una nova educació basada en:

• un aprenentatge diferenciat i individualitzat.
• un treball interdisciplinari.
• un aprenentatge que permeti integrar els aprenentatges conceptuals i instrumentals amb els valors (“tecnologia emocional”)

I tot això és possible gràcies a recursos com:

Fòrums de discussió, els quals permeten articular un debat en diferents fils de conversa i potencien les capacitats de saber escoltar les opinions dels altres i fer l'esforç de comprendre el seu punt de vista.

Wikis, els quals fomenten el treball en grup, com per exemple permet fer un treball entre diferents alumnes i que cada estudiant vagi afegint o canviant coses, o pot usar-se com esborrany personal on cada alumne va rebent comentaris i orientacions del professor mentre desenvolupa un treball, fet que li permet anar incorporant els canvis.

Blogs o bitàcoles personals, els quals permeten reflectir els seus pensaments o treballs, compartir-los amb la resta de participants i acceptar-ne els comentaris.

Simulacions, les quals creen un entorn de comunicació (fictici però alhora realista) on els alumnes assumeixen un rol determinat que els porta a desenvolupar-se segons les funcions d’aquest. En les simulacions els participants fan ús de la llengua (català, castellà, anglès o altres) per tal de resoldre problemes o aconseguir un objectiu comú.

Correus electrònics, els quals es poden considerar un mitjà de comunicació que s’ha utilitzat com a eina d’instrucció a l’aula, especialment la d’idiomes. Potser ara no tan emprats perquè n’hi ha d’altres que ofereixen més flexibilitat però que no podem deixar-se en el oblit perquè han sigut els predecessors de la comunicació dels infants cap al món exterior (intercanvis entre escoles de l’estranger).

Però tots aquests avenços tecnològics només tindran sentit si canviem la manera d'ensenyar. Com a mestres hem de plantejar-nos si realment és important ensenyar a treballar de forma col·laborativa, un cop vist la importància que els nostres alumnes s'integrin en un grup de treball amb un objectiu comú, aleshores hem de buscar les vies per ensenyar a fer-ho i facilitar que el procés sigui el més planer possible.

Montse