lunes, 29 de diciembre de 2008

Tema 3: Pregunta 3 (2a part)



Només voldria afegir tres avantatges a tot allò que ja us ha explicat la Glòria.




Programes d'autor:
8. Fomentar l'autonomia de l'alumne.
9. Crear un bagul de recursos personal del docent que pot servir per improvisar en algun moment a la classe i/o complementar el llibre de text que s'utilitza (i vas canviant).
10. Fomentar el treball en equip del departament per tal de compartir recursos creats.

Montse

sábado, 27 de diciembre de 2008

Tema 2: Pregunta 2

Principi de classificació…


BIBLIOTEQUES ON-LINE

En aquest enllaç hi trobaràs biblioteques amb llibres en castellà i anglès bàsicament i de manera gratuïta. Per citar-vos-en alguns…

En castellà: Biblioteca Cervantes, BookCrossing, BookMooch, Google Book Search, etc.
En anglès: Bibliomania, Bookins, Childrens Books Online, etc.

http://www.leergratis.com/libros-gratis/algunos-sitios-donde-leer-gratis.html

Si voleu ampliar aquest apartat, consulteu l’apartat “Libraries” del meu bloc personal, primera entrada.

http://engweblinks.blogspot.com


DICCIONARIS

En català:

En el Consorci per a la Normalització Lingüística, en el seu apartat de diccionaris hi trobareu el DIEC (de l’Institut d’Estudis Catalans), el Dídac (Diccionari escolar del grup Encliclopèdia Catalana)
http://www.cpnl.cat/recursos/diccionaris.html

Diccionari de la Llengua Catalana multilingüe
http://www.grec.net/cgibin/mlt00.pgm

En castellà:

Diccionari de la Real Academia de la Lengua Española
http://www.rae.es/rae.html

En anglès:

Si mireu el meu bloc personal, a la primera entrada hi trobareu una llista de recursos on hi ha l’apartat de Diccionaris.
http://engweblinks.blogspot.com

Diccionaris online en 10 idiomes
http://www.diccionarios.com/

ESPAIS DE LECTURA

Recursos per a l'animació lectora (Sagunt)
http://ambitlinguisticsagunt.googlepages.com/animaciolectora

Rincón de animación lectora
http://www.juandevallejo.org/lectora.html

Animación lectora (MEC)
http://mimosa.cnice.mecd.es/cutiel/ANIMACION.doc

Enllaços animació a la lectura (CRP Pla de l'Estany)
http://www.xtec.cat/crp-pladelestany/puntedu/webs/anilec.htm

Foment de la lectura (JOSEP ANTONI FLUIXÀ)
http://www.xtec.cat/lic/centre/professorat/documenta/CT-36_Fluixa.pdf

JOCS ON-LINE

En castellà:
En la pàgina web de l’Instituto Cervantes hi trobem jocs per practicar la llengua castellana.

• “Juego del diccionario” del programa de La 2, Palabra por palabra.
http://cvc.cervantes.es/aula/palabra_por_palabra/diccionario/diccio_cierre.asp?mensaje=2

• Pasatiempos de Rayuela. Hi pots buscar les activitats per contingut didàctic (adivinanzas, crucigramas, juegos de lógica, rompecabezas, opción múltiple, salto del caballo, sopa de letras, relacionar, el ahorcado y cajón de sastre) o per tipus d’interacció (contenido funcional, gramatical, léxico y sociocultural). Totes elles alhora classificades en quatre nivells de llengua (inicial, intermedio, avanzado y superior)
http://cvc.cervantes.es/aula/pasatiempos/

En català/ castellà i anglès (entre d’altres):

La Zona Clic és un servei del Departament d'Educació de la Generalitat de Catalunya creat amb l'objectiu de donar difusió i suport a l'ús de recursos educatius, entre ells per a diverses llengües.

http://clic.xtec.net/


PROGRAMES PER DESCARREGAR

Softcatalà.
Softcatalà és una associació sense ànim de lucre, l'objectiu bàsic de la qual és fomentar l'ús del català a la informàtica, Internet i les noves tecnologies. En la secció “Rebost” hi ha programes per a descarregar per a Windows, Linux i Mac, organitzats per categories, com és ara: Internet, Ofimàtica, Gràfics, Multimedia, etc.

http://www.softcatala.cat/

Justament acabo d'encetar el tema, espero que us siguin d'utilitat.

Montse

jueves, 18 de diciembre de 2008

Tema 3: pregunta 3



Comenteu els avantatges i inconvenients de l'ús dels programes d'autor per a crear-se activitats pròpies en comparació amb l'ús d'activitats que ja podem trobar creades, siguin productes editorials o estiguin compartits a la xarxa.








AVANTATGES
  1. Gran poder motivador i engrescador de l'alumne.
  2. Desenvolupa les habilitats bàsiques de lectura i comprensió.
  3. Facilitat d'ús i personalització, permet treballar amb l'ordinador exercicis fets a la mida de les necessitats.
  4. Permet treballar els diferents nivells de la classe.
  5. L'alumne veu on s'equivoca i pot corregir.
  6. Amplia i completa el material docent.
  7. Gran diversitat d'exercicis a baix cost.
DESAVANTATGES
  1. Demanen molt de temps de feina per part del professorat.
  2. Pot fomentar el treball individual, sense potenciar ni la col·laboració ni la interacció amb altres companys.
  3. El seu disseny atractiu pot distreure tant a l'alumne que aquest es limiti a observar l'estètica sense parar atenció als continguts.

Glòria

Tema 3: Pregunta 2



Feu una valoració crítica de l'ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?




Jo penso que el processador de textos és convenient utilitzar-lo des d'edats primerenques perquè és una eina pedagògica, sempre i quan el mestre aprofiti les seves potencialitats:



  1. eina de millora de la presentació de l'escrit i permet integrar imatges.

  2. eina de reelaboració i, per tant, d'aprenentatge. Aquesta reelaboració pot ser individual, però serà més enriquidora si es fa, simultàniament o consecutivament, entre diversos alumnes i interactuant amb el mestre.

  3. instrument de millora de la comunicació. Tot i que no és imprescindible emprar un processador de textos, la millor presentació, impressió posterior i la facilitat en obtenir diferents còpies, són prestacions multimèdia que potencien el poder comunicatiu.

  4. eina col·laborativa per a la realització de tasques, com pot ser realitzar un escrit a mitges, o de forma simultània (tots els alumnes el pensen i un l'escriu). Tot i que en aquest cas el processador tampoc no és imprescindible, amplia molt les possibilitats de col·laboració.

Per tot això jo crec que és important que els nens, des de ben petits s'hi familiaritzin. Primer pot començar com un joc. Sens dubte, penso que és un recurs molt motivador i engrescador per als alumnes.



I això no vol dir que s'hagi de deixar de banda l'escriptura manual. Sóc de l'opinió que és important que els nens tinguin destresa i agilitat amb la grafia. Però també és cert que no podem oblidar el context real que envolta els infants, cada vegada més els bolígrafs són substituits pels teclats de l'ordinador. És per això que cal plantejar-se seriosament que els nostres alumnes siguin competents en mecanografia.


Pel que fa al corrector ortogràfic, crec que depèn d'allò que treballem en cada moment. Si l'objectiu són els continguts, no veig perquè hem de desactivar el corrector, al contrari, tenir-lo activat ens agilitzarà la feina. Si treballem l'ortografia podem optar per tenir-lo activat o desactivat. En el primer cas facilitarà l'autocorrecció i això redueix el component de penalització afectiva que comporta el fet d'assenyalar les faltes per part del mestre, doncs és el mateix alumne que es corregeix. Tenir-lo desactivat pot estar indicat en el moment que volem avaluar el nivell ortogràfic dels nostres alumnes.


Els aspectes de la llengua que permet treballar són:



  1. ORTOGRAFIA, perquè facilita l'autocorrecció i l'alumne pot veure immediatament on s'havia equivocat.

  2. ESTIL, perquè la possibilitat de fer cerques i substitucions sobre el text permet comprovar repeticions de paraules i millorar l'estil.

  3. COHERÈNCIA, perquè diferents alumnes poden participar en un mateix producte amb gran coherència formal.

  4. EXPRESSIVITAT DE L'ESCRIT, perquè permet incloure imatges que donin més força al text.

  5. COMPOSICIÓ ESCRITA, perquè permet tallar i enganxar en una altra part de l'escrit amb un mínim esforç.

Glòria

sábado, 6 de diciembre de 2008

Tema -3 pregunta:2


Feu una valoració crítica de l'ús del processador de textos per a escriure: Quan creieu que és convenient utilitzar-lo? A partir de quines edats? De quina manera? creieu que és més convenient activar-hi el corrector ortogràfic o no? Quins aspectes del treball de la Llengua permet treballar?
Per respondre aquest seguit de preguntes, convé ampliar la resposta a una pregunta formulada en el tema 1. Com aprenem ?
Però abans d’abordar el Com ? anirem al Què ?

Llegint el llibre: Cómo aprender con Internet, he arribat a la conclusió que aprendre és: canviar.

Si seguim una línea constructivista i apostem per ensenyar a aprendre més que ensenyar continguts, estarem canviant i potenciant les habilitats i destreses de l’alumne, que en un futur li permetran: seleccionar, organitzar i interpretar la informació.Tot i que el mestre , com a mediador, no ha d’oblidar que la vesant epistemològica ha de ser de qualitat i per tant és recomanable no només enfocar-ho des d’una perspectiva constructivista sinó objectivista també, per tal de canviar conceptes erronis per conceptes veritables i així l'alumne al llarg de la seva vida vagi aprofundint en aquesta veritat.

L’aprenentatge ha d’estar relacionat amb contextos reals, perquè sigui significatiu i amb aquest sentit els processadors de textos té l’ avantatge d’estar relacionat amb la vida real dels infants.
El paper de l’ordinador hauria de ser: el de potenciar i desenvolupar les parts mentals i guiar els processos d’aprenentatge actuant de suport en l’acció constructivista de l’alumne i treballar en societat amb l’estudiant. El processador de textos permet superar moltes limitacions físiques que condicionen la pròpia activitat individual.

Personalment crec que és una eina que durant la primària s’ha d’usar d’una forma puntual i durant la secundaria d’una forma habitual. Ja que els alumnes han de ser capaços de tenir certes estratègies provinents de la motricitat fina assolides al acabar la primària juntament amb uns mínims de normes ortogràfiques assolits per tal que puguin traspassar allò que saben en altres contextos, per solucionar problemes, com per exemple realitzar una nota a mà en un moment donat amb una certa eficiència.

Hi ha escoles que en el cicle superior de la primària els alumnes escriuen en ploma per tal de facilitar aquest treball de la motricitat fina.

Crec que l'alfabetització informàtica convé fer-la el més aviat possible però no podem oblidar que els alumnes aprenen dels seus propis errors així que és convenient que les correccions les realitzi la mestra amb les pertinent explicacions i plantejat la resolució que cregui convenient per solucionar-ho. Per exemple si s’ha de copiar la paraula o fer una frase nova per contextualitzar la paraula. Per tant el corrector no hauria d’estar activat en la primària per treballar la llengua.

L’ordinador pot millorar l’escriptura de l’alumne però no el fara millor escriptor, els processadors de textos poden millorar l’expressió o presentació d’una idea, però no poden millorar el pensament.

Bibliografia consultada:
MARTIN, J.M.; BELTRAN, J.; PÉREZ, L. (2003) Cómo aprender con Internet. Madrid: Fundación Encuentro.

jueves, 4 de diciembre de 2008

Tema 3: Pregunta 1



Mireu d'ampliar la classificació de programari que es proposa



  • Programari específic per al treball de la llengua:
Clic's de Llengua: Activitats per al treball de la llengua.

Escriptor de contes (Neobook, Easy Book Creator, Ebookswriter, Storybook weaver): permet la creació de contes il·lustrats.

Before you know it: és un programa patentat que permet personalitzar l'aprenentatge per ajustar-lo a les necessitats de cadascú.

Barrina: és un programa d'exercicis de lèxic. elaborat per Jordi Esteban Calm de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

Boig: programa que treballa la construcció de frases.


Catacroc: programa per treballar la lectura i lèxic, elaborat per la UAB

Saber-ne un niu: és un programa d'exercicis de frases fetes, elaborat per Jordi Esteban i Maria Antònia Solé de la Secretaria de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya.

  • Programari inespecífic per al treball de Llengua:

PROCESSADORS DE TEXTOS:

Word del Microsoft i Quadern (més senzill)


Writer de l'OpenOffice

Keynote: editor de text gratuït, capaç d'incloure diferents documents en un únic arxiu.

PROGRAMES DE PRESENTACIONS

Power Point de Microsoft

Windows Movie Maker

Impress de l'OpenOffic

Presentacions en línia del GoogleDocs


PROGRAMES TUTORIALS: es poden emprar per aprendre gramàtic

BASES DE DADES:es poden emprar per preparar diccionaris multilingües.

  • Programes d’autor

JClic Author: és un projecte de software lliure del Departament d'Educació de la Generalitat, i permet crear, realitzar i avaluar activitats educatives multimèdia. Funciona en diversos sistemes operatius:Linux (Guadalinex), Macintosh, Windows y Solaris.

HotPotatoes: programa creat pel Centre d'Humanitats de la Universitat de Vitoria. La seva llicència no és lliure, però permet el seu ús a les institucions educatives i a mestres, sempre que no es comercialitzin els seus materials. S'utilitza més a secundària que a primària.


Ardora: és una aplicació informàtica gratuïta, creada pel José Manuel Bouzán Matanza i que permet crear les seves pròpies activitats, en format html, per als seus alumnes d'una manera molt senzilla. Amb Ardora es poden crear més de 45 tipus diferents d'activitats, mots encreuats, sopes de lletres, completar, panells gràfics, rellotges, etc. El professor o professora només ha de centrar l'esforç en els elements de l'activitat no en el seu tractament informàtic.


CmapTools: per realitzar mapes conceptuals


MindManager: és un programari lliure desenvolupat per Mindjet per a l'elaboració de mapes mentals, orientat als negocis i empreses, encara que es pot aplicar en qualsevol sector de la ciència i la tecnologia.


Preguntón Test y esquemas: de windows per realitzar tests i esquemes.



Taskmagic: és gratuït i permet crear exercicis i jocs interactius, basant-se en imatges, sons i textos.

EdiLim: és una senzilla eina creada per un professor gallec que permet el seu ús lliure sempre que es respecti la seva gratuïtat i autoria. Es tracta d'un entorn per a la creació de materials educatius molt senzill d'emprar i que no necessita cap instal·lació a l'ordinador. Crea materials didàctics accessibles des de la xarxa, independentment de l'equip i del navegador utilitzat.

Malted: és un projecte de la Comunitat Econòmica Europea , continuat pel Ministeri d'educació espanyol de manera gratuïta. Permet crear unitats didàctiques multimèdia i interactives que poden ser utilitzades pels alumnes com una pràctica d'aprenentatges previs.

NeoBook: És una de les eines d'autor de major difusió en l'àmbit educatiu. La raó de la seva popularitat és la relativa facilitat del seu ús en relació amb les possibilitats que té, el seu baix cost (no és de lliure difusió) i que serveix per a realitzar publicacions electròniques que permeten aprofitar la capacitat multimèdia de l'ordinador i incloure animacions, imatges , Vídeo i so. Amb Neobook es poden elaborar unitats didàctiques completes que permeten la presentació de la informació en diferents suports (vídeo, animació, imatge, so ...) i l'elaboració d'una gran varietat d'activitats que són avaluables.


domingo, 16 de noviembre de 2008

Videoconferència en el CEIP Pau Romeva




Aquí us envio una imatge de la videoconferència realitzada en la meva escola de practiques el CEIP Pau Romeva on participaven els alumnes de 4t. (El programa en el que participen és una plataforma digital anomenada Knowledge Forum.)


En aquest projecte els alumnes han d’investigar sobre l’alimentació saludable i participar en un fòrum, per transmetre l’ informació i connectar-se a través de videoconferència. Nosaltres vam tenir uns problemes tècnics amb la càmera i només podíem aportar la veu. En aquest primer encontre en el que participaven Les escoles Pies, l’escola Andersen, L’escola Projecte, va resultar molt gratificant pel que fa a les primeres presentacions i ara comença la feina d’investigadors...


Aquest projecte permet a l’alumnat publicar els resultats en forma d'informe, resum, etc.
El Fòrum del coneixement permet veure les anotacions de cada participant i proporciona un esquema i un mapa conceptual de les intervencions.
Aquest programa incorpora una eina, l'Analysis Tool Kit (ATK), que permet obtenir informació de les accions que es van desenvolupant a la base de dades: els tipus d'intervencions, les categories utilitzades, el nombre d'intervencions, el flux de les aportacions, entre d'altres
La mestra ha d’avaluar en les intervencions la relació de l’escrit amb la idea i la competència lingüística de cada intervenció.

viernes, 14 de noviembre de 2008

Tema 2: Pregunta 3



Servei de traducció on-line.


http://translate.google.com/


Ampliant la intervenció de la Marta, parlaré del servei de traducció de Google.

Google ha desenvolupat un sistema de traducció propi per a parelles d'idiomes a través dels traductor de google.
La majoria dels sistemes de traducció automàtica d'última generació que es comercialitzen avui en dia es basen en un conjunt de regles i requereixen molt de temps i esforç per part de lingüistes per elaborar vocabularis i gramàtiques. El google translate funciona de manera diferent: s'han introduit milers de milions de paraules i text en el sistema, tant text monolingüe en l'idioma al qual es tradueix, com a text alineat compost de traduccions elaborades per traductors professionals en ambdós idiomes. A continuació, s'han aplicat tècniques d'aprenentatge estadístiques de crear un model de traducció. Segons estudis realitzats en aquest camp, els resultats que s'han obtingut són més que satisfactoris.

Pel que fa a la qualitat de la traducció aconseguida, Google és conscient que la traducció automàtica és molt complexa i malgrat els seus esforços, ha de passar encara un temps fins que la qualitat obtinguda sigui similar a la realitzada per persones. Però això no treu que sigui un servei d'ajuda molt útil. Hem de pensar que és això mateix, una ajuda, i que en darrer terme som nosaltres els qui hem de comprovar i corregir si cal millorar el resultat.

Aquest servei no només tradueix un text, sinó que et possibilita traduir tota una pàgina web. A més a més, pots demanar una traducció millor.

També trobo molt interessant que l'usuari pugui enviar els seus comentaris per tal de millorar la qualitat de les traduccions en futures actualitzacions dels parells d'idiomes que han desenvolupat. En aquest sentit, també es poden enviar textos bilingües o multilingües per tal que google pugui ampliar el seu banc de dades i afinar més el servei.
Per últim dir-vos que també es facilita un diccionari i la possibilitat de disposar automàticament de la pròpia pàgina web en diferents idiomes.

Consultant la següent adreça trobareu aquesta informació i la resposta a possibles dubtes que us puguin sortir. http://www.google.com/intl/es/help/faq_translation.html
Aquí us deixo una captura de pantalla d'una prova que he fet traduïnt un fragment del conte de la caputxeta del català a l'àrab.

Creieu-me, és una eina molt útil!!!!

Glòria











miércoles, 12 de noviembre de 2008

Tema 2 : Pregunta 3





Serveis de traducció on-line


En Internet podem trobar una colla de traductors on-line. Alguns d’aquests poden ser:
  • http://www.internostrum.com/(un traductor on-line que tradueix de forma automàtica el text del castellà al català o del català al castellà)
  • http://traductor.gencat.cat/, que forma part de les eines que facilita la Generalitat per impulsar el català etc.
    Una proposta a l’hora d’utilitzar aquesta eina és la que s’està duent a terme la meva escola de pràctiques (CEIP Pau Romeva). Els alumnes de quart curs han estat treballant en un programa anomenat Konwleg Forum. Aquest consisteix en què dues escoles, en dues regions diferents, és posen d’acord per aprofundir en un tema. Els alumnes prenen el rol d’investigadors i a través d’un fòrum on-line van exposant els seus avenços. També realitzen un seguit de videoconferències amb l’altra escola.
    En el cas de l’escola Pau Romeva les escoles es troben situades a Tòkio, i a Canadà. En el fòrum havien d’escriure en anglès (ja que és la llengua que s’ha escollit com a vehicular per aquest programa). Als alumnes els resultava molt útil tenir un traductor on-line a mà a l’hora d’exposar les seves idees. En aquesta escola el més utilitzat és: http://translendium.com/
    Per qui en vulgui saber més ho pot fer a través de la adreça web: http://www.xtec.cat/ofinternacional/COMconeixer/cat/presentacio.html

Marta

Tema 2: Pregunta 5



Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.


5.- Un recent article publicat al diari “El Pais” el divendres 10 d’octubre del 2008, ens qüestiona la possibilitat que Internet ens estigui canviant la forma de pensar.


Si entenem la llengua com una manera de vestir el pensament, podem arribar a la conclusió que: si la canviem la estem modificant la forma que tenim de comprendre el món.


Aquest article comenta com les connexions neuronals s’adapten a les circumstàncies. Posa de manifest que actualment estem perdent la capacitat per mantenir una línea de pensament sostinguda durant un llarg període. La cosa més preocupant d’aquest fet és que a l'impedir la lectura profunda d’un text s’impedeix el pensament profund.


Personalment penso que tenir una estructura lingüística endreçada en el nostre intel·lecte ens ajuda a poder ordenar les idees. No és quelcom accessori el fet de tenir normes ortogràfiques, ja que són els ciments que ens ajuden a expressar-nos. Una activitat vital per viure en societat.


En el documental que ha penjat la Glòria ens explica que en algunes universitats han acceptat un munt d’abreviacions per ser usades en exàmens. Aquest fet crec que no ajudarà als alumnes a nivell cognitiu.

Marta

lunes, 10 de noviembre de 2008

Tema 1: Pregunta 3


L'ús de les TIC a l'escola per aprendre llengües i literatura.



Aquestes cites inicials del llibre “Nuevas tecnologías para el autoaprendizaje y la didàctica de lenguas” de Trenchs ens introdueixen en la dimensió de les TIC en general i en particular per a les llengües i la literatura.

(p. 50) “ Els entorns d’ensenyament i aprenentatge virtuals faciliten el treball en grup, canvien el rol del professor com a aportador d’informació i el converteixen en facilitador, proveedor d’estructures educatives i guia de l’estudiant en l’accés a la informació i en la seva organització per tal de convertir-la en coneixement. Els entorns d’ensenyament i aprenentatge virtuals poden facilitar: l’accés a molts recursos de forma asincrònica, sense limitació geogràfica i temporal; la interacció i l’intercanvi, milloren la qualitat de l’aprenentatge gràcies a l’oportunitat de major reflexió; i el treball cooperatiu entre persones distants en l’espai i el temps. (…) La gran innovació pedagògica dels entorns virtuals consisteix en el fet que aquests poden afavorir un aprenentatge fluït, actiu, cooperatiu, continuat i sobretot, centrat en l’estudiant.”

(p. 33) “Hem passat de contemplar l’ordinador com a “tutor” que instrueix a l’alumne mitjançant l’exercitació repetitiva (model conductista de l’aprenentatge) a veure-ho com a un estímul per tal que els alumnes produeixin llenguatge autèntic en les seves interaccions amb els altres interlocutors (model comunicatiu de l’ensenyament d’idiomes)”.

ÚS DE LES TIC A L’ESCOLA

Integrar les TIC a l'aula es pot entendre a dos nivells:

1. APRENDRE DE LES TIC: En aquest cas, la xarxa té el paper de tutor i l'alumne el que fa és acumular un seguit de coneixements. Això representa un paradigma d'ensenyament conductista, basat en estímul-reacció entre l'alumne i l'ordinador.

2. APRENDRE AMB LES TIC: En aquest cas, l'alumne pren un paper actiu en el seu aprenentatge i per realitzar-lo aprèn a treballar col·laborativament realitzant tasques significatives i plenes de sentit. És l'aprendre de tots i amb tots. Això representa un paradigma d'ensenyament constructivista que enforteix les capacitats intel·lectuals d'ordre superior com la creativitat o la capacitat investigadora.

Aquest aprendre amb les TIC correspon al tipus d'aprenentatge descrit en el model CAIT que en breu podriem descriure’l com: actiu, constructiu, situat, interactiu i autoregulat.

Actiu perquè l’alumne ha de prendre part en el seu aprenentatge i comprometre’s. De la seva activitat dependrà que aprengui més o menys.

Constructiu perquè l’alumne fa una elaboració personal de l’aprenentatge i per tant depèn de les seves condicions intel·lectuals, afectives i culturals.
Situat perquè desenvolupa el seu aprenentatge en contextos reals, fet que aporta motivació i interès per aprendre.

Situat perquè desenvolupa el seu aprenentatge en contextos reals, fet que aporta motivació i interès per aprendre.

Interactiu perquè és un aprenentatge que es realitza a partir de diferents punts de vista. Permet passar de la construcció personal la construcció social, aprenent així a treballar dins d’una comunitat científica que gestiona el coneixement per tal de millorar la realitat.

Autoregulat perquè es prioritza l’aprendre a aprendre per sobre d’allò que s’aprèn. Només podem dir que un alumne ha après a aprendre, quan ha adquirit una certa autonomia personal.

Per dur a terme aquest model CAIT, com a mestres hem de tenir molt clar:

• què volem que els nostres alumnes aprenguin?
• com utilitzarem les TIC per a que ho aconsegueixin?
• com sabrem que ho estan aconseguint?

Conèixer com respondre aquestes preguntes és bàsic, i demana d'una formació personal i una investigació continua, compartida amb altres professionals.

Per aconseguir una veritable integració de les TIC a l'aula, on l'alumne pugui desenvolupar el paper actiu descrit en el model CAIT, s’ha de fomentar un treball a l’aula que no es limiti a adquirir informació sinó, i sobretot, a desenvolupar habilitats de comprensió i expressió, a resoldre problemes reals i autèntics, usar el pensament crític o la creativitat, és a dir, un treball amb les TIC que fomenti explorar, indagar, descobrir, comparar o discutir.

A l’escola s’ha de propasar un treball que aprofiti les TIC per dissenyar una nova educació basada en:

• un aprenentatge diferenciat i individualitzat.
• un treball interdisciplinari.
• un aprenentatge que permeti integrar els aprenentatges conceptuals i instrumentals amb els valors (“tecnologia emocional”)

I tot això és possible gràcies a recursos com:

Fòrums de discussió, els quals permeten articular un debat en diferents fils de conversa i potencien les capacitats de saber escoltar les opinions dels altres i fer l'esforç de comprendre el seu punt de vista.

Wikis, els quals fomenten el treball en grup, com per exemple permet fer un treball entre diferents alumnes i que cada estudiant vagi afegint o canviant coses, o pot usar-se com esborrany personal on cada alumne va rebent comentaris i orientacions del professor mentre desenvolupa un treball, fet que li permet anar incorporant els canvis.

Blogs o bitàcoles personals, els quals permeten reflectir els seus pensaments o treballs, compartir-los amb la resta de participants i acceptar-ne els comentaris.

Simulacions, les quals creen un entorn de comunicació (fictici però alhora realista) on els alumnes assumeixen un rol determinat que els porta a desenvolupar-se segons les funcions d’aquest. En les simulacions els participants fan ús de la llengua (català, castellà, anglès o altres) per tal de resoldre problemes o aconseguir un objectiu comú.

Correus electrònics, els quals es poden considerar un mitjà de comunicació que s’ha utilitzat com a eina d’instrucció a l’aula, especialment la d’idiomes. Potser ara no tan emprats perquè n’hi ha d’altres que ofereixen més flexibilitat però que no podem deixar-se en el oblit perquè han sigut els predecessors de la comunicació dels infants cap al món exterior (intercanvis entre escoles de l’estranger).

Però tots aquests avenços tecnològics només tindran sentit si canviem la manera d'ensenyar. Com a mestres hem de plantejar-nos si realment és important ensenyar a treballar de forma col·laborativa, un cop vist la importància que els nostres alumnes s'integrin en un grup de treball amb un objectiu comú, aleshores hem de buscar les vies per ensenyar a fer-ho i facilitar que el procés sigui el més planer possible.

Montse

lunes, 3 de noviembre de 2008

Tema 2: Pregunta 5


Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.

4. Aquest és un dels perills d'emprar eines com el messenger.
El fet d'emprar un llenguatge abreviat i especial pot portar a oblidar l'escriptura correcta, o a no arribar a dominar-la mai. Per això penso que, com a mestres és bo treballar amb recursos com el messenger (que de ben segur motivarà els alumnes) però exigint-hi un ús formal i correcte de la llengua. No podem perdre de vista la importància que té dominar el llenguatge escrit. Ja de petits ho hem de treballar amb els alumnes. Si comporta el mateix esforç aprendre una norma correcte o incorrectament, és una pèrdua de temps fer-ho malament perquè tard o d'hora haurem d'invertir un temps en oblidar, corregir i tornar a aprendre. GLÒRIA

Tema 2: Pregunta 5



Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.




3. Com diu la Glòria i en Jordi, crec que el fet que sigui una eina de comunicació ràpida i espontània, no treu que s'empri una escriptura més correcte (tots sabem que el que escrius se't fixa en la memòria. A les escoles encara els fan escriure 10 vegades una paraula després d'un dictat per tal de memoritzar-la).


Crec que per tal de fomentar la correcció de la llengua es podrien incorporar l'ús dels correctors simultanis al Windows, com bé ha fet esment en Jordi, i potser, fins i tot anar més lluny i incorporar traductors simultanis. (Quantes vegades no et ve al cap una paraula en castellà que és adient, però tú estàs escrivint en català? I com sabeu, si estàs escrivint en una llengua estrangera, això encara et passa més sovint).



Per altra banda, aprofitant la popularitat del Messenger entre els joves, crec que l'escola hauria de normalitzar el seu ús, fer-ho quotidià a les aules. Podria ensenyar a utilitzar aquestes eines (correctors i traductors) per a fer tasques en grup de tal manera que els nois i noies s'acostumessin a utilitzar el Messenger de manera més formal i així, a poc a poc, començar a fer-los veure que un tipus de comunicació informal però correcte també és possible. Montse

domingo, 2 de noviembre de 2008

Tema 2: Pregunta 5


Debateu sobre les possibilitats, els avantatges i els inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la Llengua.


2.- Tal i com ha comentat en la primera entrada del debat la Gloria, la gent que utilitza el Messenger hauria d'estar conscienciada a escriure correctament (cosa que no ho fa) però sinó una solució raonable podria ser el fet de posar un corrector per part de la gent de Windows.
Crec que el Messenger pot ser una eina molt lícita per treballar en grup, ja que, a part de fer servir el xat poden fer també videoconferències (encara que serien millor altres programes com l'skype) però mitjançant aquesta aplicació els nens poden parlar i veure's i treballar a la mateixa vegada podent treballar la correcció lingüística. Un altre punt a favor és la comoditat del servei, és gratuit i et permet de manera instantània parlar amb amb companys teus. JORDI

Tema 2- Pregunta 1


Cerqueu i mostreu algunes activitats escolars del treball de l'àrea de Llengua en què s'utilitzi Internet "com a aparador" dels treballs escolars i reflexioneu sobre els avantatges pedagògics que comporta.

En la gran majoria de projectes telemàtics de l'àrea de llengua s'utilitza l'Internet com a aparador. Els projectes telemàtics, tal i com posa a la guía del tema 2, són una font molt gran d'enriquiment.
Per a treballar aquesta pregunta el que faré serà en primer lloc comentar un projecte telemàtic: Bongoh i després, un altre anomenat "pinta la guerra".

El projecte telemàtic Bongoh, sota el meu paré, em sembla un dels millors perquè es poden treballar un ventall molt gran de coses. Aquest projecte telemàtic tracta d'inventar-se una tribu que viu en un arxipelag anomenat "Bongoh".
A través d'aquest fet els nens poden:


  • Imaginar, aspecte molt important, i que encara que sigui un aspecte molt senzill poques escoles el deixen treballar amb total llibertat, per tant, crec que aquestprojecte fa que els nens imaginin i escriguin tot allò que creuen i pensen.

  • Cohesionar un grup classe. Podem fer que els nen s'identifiquin amb la tribu que creen i a través d'això crear una arma de doble fil que ens doni una cohesió de grup més bona.

  • Dominar les TIC. Mitjançant aquest projecte els nens podran utilitzar les TIC d'una manera enriquidora i veure diferents avantatges d'aquestes.

  • Enriquir-se de les aportacions d'altres escoles. Els nens poden veure els treballs d'altres escoles i això els motiva a fer les coses millor, podríem utilitzar aquest fet per a treballar de manera significativa (s'hauria de treballar en tot d'aquesta manera).

  • Trobades amb altres escoles. El fet de després fer una trobada entre escoles (presencial) fa que aquests projectes sobrevisquin i vagin implantant-se de manera més casual a les escoles.

  • Treballar l'escriptura. Un fet molt important d'aquest projecte és treballar l'escriptura, de manera interactiva i motivadora. Els nens escriuen i en aquest fet hem de posar èmfasi perquè millorin la ortografia i altres coses.
El segon projecte telemàtic que comentaré és el: "Pinta la pau".
Una va crear aquest projecte en contra de la guerra dels EUA a Iraq. Els nens van fer uns treballs i els han penjat en una web per a que la gent ho pugui veure. Aquest treball també l'he escollit perquè treballa:


  • Valors. Els nen poden treballar a partir d'aquests projectes també valors i és un fet molt enriquidor.

  • Dominar les TIC

  • Treballar l'escriptura

  • Cohesionar el grup classe
La web del primer projecte telemàtic és: http://www.seccat.com/xarsec_projectes/bongoh/ver2008/index.htm

La web del segon projecte telemàtic és: http://www.xtec.es/~ddonat/pint%20la%20pau/pintalapau.htm

* També s'ha de dir que la majoria d'escoles pengen també treballs dels seus alumnes a les seves pròpies webs per mostrar els treballs als pares, d'aquests fets també se'n podrien enriquir els nens.

viernes, 31 de octubre de 2008

Tema 2: Pregunta 5


Debatim sobre les posssibilitats, avantatges i inconvenients de l'ús del Messenger en relació amb el treball de la llengua.
(En aquesta entrada anirem fent totes les intervencions del debat. Recordeu de signar-les)
1. El messenger, a priori, pot semblar un bon recurs per treballar l'escriptura. Però la realitat és que sovint es fa servir una escriptura poc elaborada i amb poca correcció. La situació desitjable seria aquella on l'alumne prengués consciència de la importància d'escriure bé i s'hi esforcés, tot i que els missatges siguessin col·loquials. Penso que una cosa no treu l'altra, sinó hi ha el perill que els nens es relaxin i perdin l'interès pels aspectes més formals. GLÒRIA

jueves, 30 de octubre de 2008

Tema 2: Pregunta 4







Quins altres recursos d'Internet interessants per treballar llengua hi ha?

Les aplicacions educatives basades en les TIC, amb l'apel·latiu genèric de TIC educatives, engloben un ampli ventall de recursos, materials i enfocaments metodològics molt variats.


He volgut referenciar altres recursos interessants en aquest mapa conceptual perquè penso que permet visualitzar-los molt clarament.













M'he inspirat en dues fonts:


1. Taxonomia de materials i recursos educatius digitals publicada per Jordi Vivancos Martí
http://ticotac.blogspot.com/2007/01/espectre-dels-materials-educatius.html

2. Mapa conceptual molt bo de Felipe Zayas http://www.fzayas.com/darlealalengua/?p=620#comments

Glòria


martes, 21 de octubre de 2008

Tema 1: Pregunta 1






Què cal aprendre de Llengua i Literatura?







Cal educar les nenes i els nens perquè desenvolupin aquelles competències comunicatives i lingüístiques que facin possible que siguin capaços d'actuar tant a nivell personal com social.



Per aconseguir-ho hem de plantejar un desenvolupament integral de l'alumne, i ho farem no tant a través de continguts sinó a través de competències que volem que assoleixi. Em refereixo no tant a què ha de saber sinó a què ha de saber fer.



En aquesta línea i pel que fa a Llengua, han d'assolir la competència comunicativa, la qual inclou l'oral, l'escrita.


  • La competència oral facilita expressar idees, opinions i sentiments, és a dir, construir el propi pensament.

Hauran d'aprendre les Microhabilitats de l'expressió oral (planificar un discurs, conduir-lo, produir el text, controlar la veu, ...). Els més petits tenen necessitat de treballar els aspectes més globals i rellevants de l'expressió, mentre que els més grans ja poden practicar els punts més específics.

Hauran d'assolir les Microhabilitats de la comprensió oral (Reconèixer els fonemes, distingir les paraules rellevants d'un discurs, comprendre el contingut d'un discurs, inferir dades de l'emissor, ...)



  • La competència escrita s'ha de potenciar en totes les seves dimensions, receptives (lectura) i productives (escriptura), de comunicació i creació. Els processos de lectura i escriptura són complexos, per tant caldrà motivar l'alumne perquè descobreixi la funcionalitat de la llengua.

Hauran de dominar les Microhabilitats de la comprensió lectora (Reconèixer i distingir les diferents lletres de l'alfabet, pronunciar les lletres de l'alfabet, reconèixer paraules i frases, llegir en veu alta, entendre el missatge global, ...)

Hauran d'assolir les Microhabilitats de l'expressió escrita (psicomotrius i cognitives)




En relació a la Literatura, han d'assolir la competència literària que permetrà comprendre el món que els envolta, els altres i a si mateixos a través de lectures d'obres de qualitat. Hauran de desenvolupar l'hàbit lector i escriptor, per tal de poder descobrir el plaer de la lectura i apreciar textos literàris de diversos gèneres (poètic, narratiu i teatral).

Per tal de poder assolir aquestes competències, haurem de pensar la programació de l'aprenentatge de Llengua i Literatura tenint en compte:

1.- Uns criteris lògics per seqüenciar els continguts a treballar.

  • Relació amb el desenvolupament evolutiu dels alumnes. Per exemple, difícilment un nen usarà amb propietat unes determinades conjuncions si no és capaç d'establir relacions de causa i conseqüència.
  • Coherència amb la lògica interna de la disciplina. Per exemple, per poder llegir s'han de conèixer les lletres.
  • Adeqüació dels nous continguts als coneixements previs dels alumes, per tal d'aconseguir un aprenentatge constructiu.
  • Priorització dels continguts procedimentals.
  • Continuïtat i progressió. Cal tornar i retornar a treballar els continguts, però fer-ho d'una manera nova i progressiva, mai repetitiva.
  • Equilibri: controlar que la selecció i l'estructuració dels continguts porti realment ca a un desenvolupament integral.
  • Lògica. Per anar del que és general al que es particular i del més senzill i pròxim al més complex.

2.- els objectius que volem que assoleixin:

  • Quins textos han de saber comprendre i/o produir, en relació a la seva capacitat, les seves necessitats personals, socials i acadèmiques.
  • Quins coneixements linqüístics o extralingüístics han de tenir per comprendre i/o produir aquests textos, amb la màxima correcció i adequació possibles, sempre en relació a la capacitat.
  • Quines actituds és bo de desvetllar i treballar per tal que les activitats expressades en els dos punts anteriors es desenrotllin amb la màxima fluïdesa i profit possibles.

3.- uns materials didàctics que ens permetin crear situacions d'aprenentatge: textos reals, premsa, àudio-visuals, material de biblioteca, material elaborat per nosaltres, llibres de text.

En resum, he volgut fer aquest plantejament sobre què han d'aprendre els alumnes de Llengua i Literatura, no entenent l'aprenentatge de la llengua com una adquisició de codis i normes, sinó com l'adqusició i el desenvolupament de les estratègies necessàries per comunicar-se.

Glòria

Bibliografia consultada:

  • Currículum de primària
  • Cassany, D. i altres. 1993. Ensenyar llengua. Barcelona. Graó







Tema 1- Pregunta 4


Apunteu exemples d'activitats que es podrien fer "a classe de Llengua" utilitzant algun dels recursos TIC que permetin exemplificar cadascun dels "models d'ús" de les TIC que s'hi exposen.

Per contestar aquesta pregunta he cercat una direcció de correu molt interessant i fet des del Departament d'Educació de Catalunya, a continuació us deix-ho la direcció:

http://www.google.es/url?sa=t&source=web&ct=res&cd=1&url=http%3A%2F%2Fwww.xtec.cat%2F~aismael%2Fnoucurs%2Fpdfdoc%2Frtic_llengua.pdf&ei=pQH-SImdO4ycQNrjyPsC&usg=AFQjCNEA7ugntOfy8aAu1VStfBLLcWBakQ&sig2=r35qFGVXxlc9fuzrOAKhpA

Aquí trobareu totes les qüestions relacionades amb la posada en pràctica de les Noves Tecnologies, en aquest cas, aplicades a l'Àrea de Llengua i Literatura.

L'ordinador com a instructor

Per exemplificar aquest tipus d'activitat el que podríem fer és una MUD (mini unitat didàctica) de llengua catalana. un exemple de MUD pot ésser:
http://www.xtec.es/formaciotic/edu365/5_matedu/mud_pri.htm
( O fer un JClic que tothom ha utilitzat a la carrera)

L'ordinador com a eina de treball

Encara que sigui una mica feixuc, una de les activitats podria ser el fet de fer el resum del tema amb algun programa (PowerPoint/Word) per a registrar-ho.


L'aprenentatge basat en simulacions i en la resolució de problemes

Per exemplificar aquest tipus d'activitat el què podríem fer és una webquests sobre qualsevol tema de Llengua i Literatura:
http://www.xtec.es/recursos/webquests/index.htm

O també participar en xarxes telemàtiques amb altres escoles; ( Projecte Bongoh)

lunes, 20 de octubre de 2008

Tema 1. Marta Escolar.










Considerant les TIC com tot el ventall de possibilitats que ofereix l’ordinador i similars (càmera de fotos o vídeo).Com pot ser:

  • Realitzar una exploració i una recerca de coneixement.

  • Construir coneixement en hipermèdia.

  • Organitzar coneixement- base de dades.

  • Representar coneixement.- Mapes conceptuals.

  • Comprendre coneixement – sistema d'expert i micromóns.

  • Construir coneixement per a la societat. -Telecomunicacions e-mail




A l'analitzar la qüestió "què han d’aprendre els alumnes de la llengua i de la literatura", d’entrada diria que han d’aprendre allò que està prescrit en el currículum; però m’agradaria poder pensar que el mestre pot sortir d’aquestes prescripcions per tal d’inculcar un gust per aquesta matèria. Els alumnes han de ser conscients que llegir és una feina (com ho pot ser estudiar) i han de veure allò de positiu que representa treballar, (per tal de motivar) com pot ser treure partit dels talents, ser útil als altres prestant-los un servei, com pot ser escrivint un llibre...



L’aprenentatge hauria de ser significatiu per a l’alumne, que el senti propi . La manera més fàcil que aquest coneixement sigui adquirit de manera significativa és que aquest estigui englobat en un marc constructivista, on l’alumne és autodidacte del seu aprenentatge.



Aprendre vol dir: adquirir informació, respostes i construir significats. En el cas d’aquesta assignatura en un marc constructiu, autoregulat i interactiu.



Hem de ser conscients que al realitzar una recerca a Internet l’alumne ha d’estar format amb un criteri crític. Per tant, seria recomanable seguir alguns passos com ara:



a.- Planificar la recerca.



b.-Utilitzar estratègies de recerca.



c.-Valorar l’aplicabilitat de la informació



d.-Avaluar críticament la informació trobada aprenent a discriminar si la informació és: opinió, fantasia o realitat.(És molt recomanable que es preguntin: Qui ha subministrat la informació?, d'on ve i què representa aquesta informació?)



e.-Reunir la informació



f.-Reflexionar sobre allò que s’ha trobat.



Penso que la societat digital exigeix tenir una visió crítica de la informació per tal de no ser víctimes d’enganys o de fraus.





Amb les TIC a classe de llengua podríem, en el cicle superior, dissenyar una revista escolar, fent servir un llenguatge periodístic (clar correcte i concís)



Poden escanejar fotos, utilitzant programes com el Microsoft Publisher o Page Maker haurien de tenir un webmail (de hotmail o MSN o school master) els alumnes han de llegir el diari, planificar-se , participar en grup. En resum, participar responsablement en el procés...



miércoles, 8 de octubre de 2008

Expectatives de l'assignatura: MontseCB

Aniré fent comentaris  seguint com a base els 4 punts dels "Continguts del programa":

1. Les NTIC i la seva utilització didàctica. Em sembla un punt que pot ser coincident amb l'assignatura de NTAE de primer, però que ens vam quedar molt curts amb només un quadrimestre a primer de carrera. M'agradaria que fos la continuació i ampliació del que vam fer llavors.

2. D'aquest punt, em sembla molt interessant veure i comentar experiències de treball en llengua i literatura, tant de llengües estrangeres com de primeres llengües en diverses escoles. Tinc especial curiositat per descobrir possibilitats d'aprenentatge pels estudiants pel que fa l'ús del messenger, xats i d'altres, tant populars entre la població més jove.

3. En referència al programari, m'interessen especialment els punts c i d (programari específic per al treball de llengua i per a la creació de materials didàctics respectivament)

4. Per últim, sóc de l'opinió que ha sigut molt encertat incloure l'últim punt (els mitjans audiovisuals) en aquest curs, perqué moltes vegades és un punt oblidat en els cursos de noves tecnologies; en canvi molt versàtil per l'aprenentatge de llengües.

No creieu que aquesta assignatura o similar hauria d'existir en tots els anys de la nostra carrera de magisteri? 

En podem parlar en la trobada d'aquest migdia. Fins llavors.

MontseCB

martes, 7 de octubre de 2008

COMENCEM AMB ELS QUATRE “SETS ” : NOVES TECNOLOGIES!!!

Hola a tothom els que visiteu aquest bloc, sigueu benvinguts. Em presentaré soc la Marta una alumna de Magisteri que està cursant una assignatura de noves tecnologies aplicades a l’àrea de llengua i literatura i que tinc l’honor de formar equip amb unes persones fantàstiques.
I...que espero trobar-hi, doncs espero d’entrada poder familiaritzar-me amb recursos i programes per poder vèncer una mica aquest respecte que fan les noves tecnologies, i que et fan pensar, de vegades, que només són per uns pocs entesos que hi tenen traça.
Així que bàsicament espero millorar en aquest àmbit per poder aplicar a l’aula alguns d’aquests recursos o si més no tenir un ventall més ampli de possibilitats. També soc conscient que no només els alumnes poden aprendre amb les noves tecnologies,penso que és una eina excel·lent per què els mestres estiguem en continua formació i reciclatge. Las noves tecnologies no són el futur si no el present especialment per la generació que s’està actualment a les escoles així que els mestres hem d’estar a l’alçada. Això és el que espero trobar, així que poc a poc aquest bloc anirà prenen forma a mesura que avança el curs. Arreveure.

lunes, 6 de octubre de 2008

I JO, QUE N'ESPERO DE L'ASSIGNATURA?

Quan llegeixes el programa de l'assignatura, com passa amb tots els programes oficials, te n'adones que ve farcit d'una llarga llista d'objectius. Donat que un quadrimestre és un període de temps curt, vull ser realista. Em sentiré molt satisfeta si en puc assolir un, tot i que n'engloba molts altres. El defineixo com aprendre amb les TIC., m'explicaré.
Espero que durant les properes setmanes pugui conèixer i utilitzar recursos que em permetin integrar les TIC a l'aula per treballar la llengua. Aprendre a emprar les TIC per tal que els alumnes aprenguin allò que hagin d'aprendre i alhora que em permetin saber que ho estan aconseguint.
Penso que de la manera com està enfocada l'assignatura constantment tindrem l'oportunitat d'aprendre de tots i amb tots.
És per tot això que les meves expectatives són molt altes i estic segura que l'enfocament eminentment pràctic de les tasques m'ajudarà molt a aconseguir-les.

Glòria

Espectatives sobre l'assignatura

Les espectatives que tinc jo respecte l'assignatura són molt bones, ja que, les TIC són una eina molt lícita per a treballar amb els nens i en l'àrea de la llengua i la literatura no en tinc massa coneixença, per tant, crec que serà una forma d'apropar-me més a unes eines que no conec i que segurament podré utilitzar en un futur.
Una cosa que he esmentat i que m'agradaria que quedés ben clara és el fet de que les TIC són una eina no una solució, com molts mestres pensen.

Jordi Bofarull

UNA NOVA AVENTURA

Aquí comença una nova aventura amb les noves tecnologies, aquest cop aplicades a la llengua i a la literatura. Sona bé oi?
Els companys de viatge formem el GRUP 7 i som: Jordi Bofarull, Marta Escolar, Montse Català i Glòria Miranda.
Us convidem a gaudir i descobrir amb nosaltres de l'assignatura.
Molt bona feina!!!!